Consells i trucs
En resum
Prendre’s el temps a la primera basa, comptar les cartes, tallar pel costat curt, buscar un fit de vuit cartes i no improvisar mai una convenció: la majoria de les mans perdudes tenen l’origen en un d’aquests punts.
Pensar abans de la primera basa del mort
A la primera basa és quan hi ha més opcions. Comptar les bases o les perdedores abans de jugar la primera carta del mort evita la majoria dels contractes perduts.
Per anar més enllà: El pla del declarant
Comptar les cartes d’un coll
Tretze cartes per coll: anotant quantes n’ha servit cada adversari, se sap quan una carta petita s’ha convertit en guanyadora.
Per anar més enllà: Afranquir un coll
Fer caure els trumfos... en el moment adequat
En general, es fan caure aviat els trumfos adversaris per evitar els talls. Però si el mort ha de tallar perdedores, es guarden els trumfos per a aquests talls.
Per anar més enllà: Tallar al mort
Tallar pel costat curt
Tallar amb la mà que té més trumfos no aporta cap basa més. Els talls útils es fan a la mà curta, en general el mort.
Per anar més enllà: Tallar al mort
Evitar sortir per sota d’un as contra un coll
Sortir petit d’A-x-x contra un contracte a coll pot oferir una basa al rei del declarant, que no l’hauria fet mai d’una altra manera.
Per anar més enllà: La sortida
Buscar primer un fit de vuit cartes
Una major de vuit cartes entre les dues mans sovint és la millor denominació. El company que ha obert d’una major cinquena en promet cinc: tres cartes bastem per donar-hi suport.
Per anar més enllà: Respondre a l’obertura
No improvisar una convenció
Un Stayman o una transferència que el company no coneix fa jugar un contracte absurd. Ens posem d’acord abans de la partida, i juguem natural en cas de dubte.
Per anar més enllà: Stayman i transferències
Mirar la vulnerabilitat
Una caiguda vulnerable costa el doble, però una mànega vulnerable en val 500 en lloc de 300. Canvia l’opció correcta, sobretot en les licitacions de competició.
Per anar més enllà: La vulnerabilitat